TEA ROOMS: una reivindicació feminista i social

 

Amb una mica de retard i quasi trepitjant la següent trobada, us volem fer un petit resum de tot el que va passar a la segona sessió del nostre Club de Lectura Feminista. Potser tot és impossible. A la trobada, a més de comentar la novel·la Tea Rooms.Mujeres obreras entre totes vam crear un espai lliure d'intercanvi d'opinions i experiències que va molt més enllà de l'anàlisi de l'obra triada. Quina sort la nostra!

Tea Rooms va agradar. Va costar entrar a la història, però després totes vam coincidir que l'autora, Luisa Carnés, ens va traslladar amb tots els detalls a la cafeteria/pastisseria de Madrid on es desenvolupa l'acció. Llegint la novel·la vam tenir la sensació que participaven de l'activitat de les treballadores, que compartíem feina amb Matilde, Antonia, Trini, Laurita, Marta.. i que, d'alguna manera, enteníem les situacions que vivien les protagonistes: miserables condicions laborals, crispació social, crisi econòmica, vagues, la tirania de l'encarregada i del cap. Això ens va servir per analitzar com es distribueix el poder actualment i quin rol adapten les persones que manen. Es va comentar que fins fa poc les dones no hem tingut referents femenins i que moltes vegades hem repetit les formes d'actuar dels homes. Vam preguntar-nos de quina manera es pot canviar aquesta dinàmica i com es podrien construir altres relacions laborals. L'ajuda entre les treballadores i la sororitat que es crea també va ser comentada i analitzada i vam resoldre que, moltes vegades, és l'única manera de mantenir un bon ambient laboral.

També vam incidir en com es sentien les dones a aquell moment. No totes eren conscients ni estaven sempre d'acord, però la protagonista incideix diverses vegades que les dones estaven sotmeses o a la feina o als marits.

Al voltant de la situació que va patir Marta (i sense fer espòilers) vam incidir en com, moltes vegades, les dones han de recórrer a feines en les quals han de vendre el seu cos o posar-lo un preu per tirar endavant i, fins i tot, per ajudar a la seva família. El final que va patir Laurita i el que va suposar també va ser mencionat.

Un altre dels temes més parlats a la trobada va ser la situació de la dona a la Segona República. Com les dones, malgrat patir una situació de misèria, de pes de la religió i de crisi econòmica, començaven a tenir drets que, fins a aquell moment, no havien tingut mai. De fet, a l'època es va aprovar el vot de les dones, el dret al divorci i la igualtat entre homes i dones. A més es va sorprendre com la protagonista, la Matilde, tenia esperança per aconseguir una vida millor, una vida no destinada només a tenir un marit i fills. Totes vam coincidir que, l'arribada de la dictadura, les dones vam perdre els pocs drets que havien aconseguit. La dictadura va truncar no només els drets de les dones sinó també els seus somnis de llibertat.

Un descobriment important de la trobada va ser la constatació de la invisibilització de les dones escriptores de la Segona República. Els homes, per altra banda, que vam ser reconegut com a membres de la Generació del 27, vam ser alabats, publicats i estudiants per tothom, mentre que les dones van desaparèixer de la història de la literatura. Amb aquesta excusa vam llegir els noms de les dones destacades de la Segona República i vam constatar que no les coneixíem. Als homes,sí. Qui no coneix a Pedro Salinas, Jorge Guillén, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Federico García Lorca, Emilio Prados, Dámaso Alonso, Rafael Alberti, Luis Cernuda? A més la mateixa autora, Luisa Carnés, va patir una doble invisibilització: per pobre i per dona.

Tea Rooms i Luisa Carnés van ser tot un descobriment.

Podeu aportar més detalls de la trobada? Què us va cridar més l'atenció? Recomanaríeu la seva lectura?